|
JOAN
NAVARRO
HURACÀ TORNASSOLAT DE LAS PLANÍCIES
Existo-me freqüentemente.
Eduardo
Sterzi
a Josep Iborra
Som l'espill on es mira l'arbre, i som l'arbre, escorça de
planetes llunyans. Som la veu, i som l'eco, el cràter que
ha oblidat el sabor de la lava. Som la lava. Els rius subterranis.
El vol erràtic del falcó. El reclam sedós del caçador d'estels.
Som el somni. El tigre que ens empaita dintre el canyar. Els
llavis que ens besen. El rastre de les ungles sobre la pell.
El crit ofegat. La mirada perduda dins els plecs del cervell.
El suc apegalós entre les mans. L'abandó del cos. El cos.
Un ram de pluja. Un clap de cel.
Som la matèria i l'esperit que crea la matèria. El fem i les
maduixes. El llepó i l'aigua clara. Les esferes opaques. Amb
una ullada alcem un paisatge, i som el paisatge i l'ull tancat
que el mira. Les selves mullades. Les vastes tenasses. Els
esborralls lluminosos de Cy Twombly. El cuc que sojorna en
la poma i esdevé carn de poma, pinyol de préssec, cor de saltamartí,
huracà tornassolat de les planícies.
Magrana,
Brosquil, València, 2004
FURACÃO FURTA-COR DAS PLANÍCIES
Existo-me
freqüentemente.
Eduardo Sterzi
a Josep Iborra
Somos o
espelho
onde
se
olha
a
árvore,
e somos a
árvore,
crosta
de
planetas
distantes.
Somos a
voz,
e somos o
eco,
a
cratera
que
esqueceu o
sabor
da
lava.
Somos a
lava.
Os
rios
subterrâneos.
O
vôo
errático do
falcão.
O
assovio
sedoso
do caçador de
estrelas.
Somos o
sonho.
O
tigre
que
nos
persegue no
canavial.
Os
lábios
que
nos
beijam. O
rastro
das
unhas
sobre
a
pele.
O
grito
abafado.
O
olhar
perdido nas
dobras
do
cérebro.
O
suco
pegajoso
entre
as
mãos.
O
abandono
do
corpo.
O
corpo.
Um
pé
d'água.
Um
clarão
entre
as
nuvens.
Somos a
matéria
e o
espírito
que
cria
a
matéria.
O
esterco
e os
morangos.
O
limo
e a
água
clara.
As
esferas
opacas.
Com
uma olhada levantamos uma
paisagem,
e somos a
paisagem
e o
olho
fechado
que
a
vê.
As
selvas
molhadas. Os
vastos
pedregais. Os
borrões
luminosos
de Cy Twombly. O
verme
que
habita a maçã e se
torna
carne
de maçã,
caroço
de
pêssego,
coração
de joão-bobo,
furacão
furta-cor das
planícies.
Magrana,
Brosquil,
Valência,
2004
Tradução:
Fábio Aristimunho
*
Joan Navarro
(Oliva, País Valenciano, España, 1951), poeta e professor
de Filosofia. Publicou diversos livros de poesia, como L'ou
de la gallina fosca (1975), Vaixell de folls
(1979) Bardissa de Foc (1981), La paüra dels
crancs (1986) e Magrana (2004). Recebeu inúmeros
prêmio literários, como o Premio de la Crítica de los
Escritores Valencianos, em 2005. Atualmente trabalha no projeto
Atlas com o pintor Pere Salinas. Seus poemas foram
publicados em antologias como Carn fresca (València,
1974), Les darreres tendències de la poesia catalana 1968/1979
(Barcelona, 1980), La nova poesia catalana (Barcelona,
1980), Katalonska Lirika Dvajsetega Stoletja (Ljubljna,
1982), Il Pomerio (Reggio Emilia, 1983), Tenebra
blanca, Antologia del poema en prosa en la literatura catalana
contemporània, (Barcelona, 2001), Poesia catalana contemporània
(Tokio, 1991), He decidido seguir viviendo... (Guadalajara,
México 2004). Seus poemas foram traducidos para o espanhol,
italiano, alemão, basco, esloveno, japonês, portugués, hebraico
e francês. É
editor da revista digital sèrieAlfa fulls temporals d'art
i literatura:
http://seriealfa.com/
|