ZUNÁI - Revista de poesia & debates

[ retornar - outros textos - edições anteriores - home]

 

 

 MARTA BERTRAN PERELLÓ



 

 

Totes les barres del metro són grogues

Escup espais en blanc

Les decisions ara semblen costums

Andrògina, asexuada, femenina singular

Per accident

 

 

Os corrimãos do metrô são amarelos

Cuspo espaços em branco

As decisões agora parecem costumes

Andrógena, assexuada, feminina singular

Por acidente

 

 

 

Totes les barres del metro són grogues. He recuperat els accents. Em sent grega, socràtica, envoltada d’absència i cicuta. M’enverín dels propis mots. La realitat és pervertida i obscura. Els dits que escriuen són dits obscens i impurs, submarins. Ressegueixen petjades d’òrgans vitals que creixen i decreixen amb la intensitat de les carícies. La nit és una cançó. I tu n’ets el protagonista. Desglaçat. Groc i blanc. Trencat, si vols. A mig fer.

 

De Metamorfosi de colors (2010)

 

 

 

Os corrimãos do metrô são amarelos. Tenho revistos seus acentos. Sinto-me grega, socrática, rodeada de ausência e cicuta. Enveneno-me das próprias palavras. A realidade é pervertida e escura. Os dedos que escrevem são obscenos e impuros, submarinos. Perseguem-me pegadas de órgãos vitais que crescem e decrescem com a intensidade das carícias. A noite é uma canção. E você seu protagonista. Descongelado. Amarelo e branco. Quebrado, se quiser. A meio  fazer.

 

De Metamorfosi de colors (2010)

 

 

Escup espais en blanc, aire enquistat, silencis transparents. Peus en blanc i negre, buscant el verd entre diafragmes i velocitats. La totsolesa és un cor que batega veritats inacceptades. Mai no he entès els conceptes, els prototips de normalitat, per això faig de l’eclecticisme una onomatopeia. Apareix el monstre simpàtic de la son, m’arrapa la tinta escampada pels cos i l’engirgola per composar un mapamundi de dialectes del silenci. Amag la veu i deix que parlin en les pròpies llengües de colors. De quin color serà la meva?

 

De Metamorfosi de colors (2010)

 

 

Cuspo espaços em branco, ar enquistado, silêncios transparentes. Pés em branco e negro, procurando o verde entre diafragmas e velocidades. A solidão é um coração que lateja verdades inaceitas. Nunca compreendi os conceitos, os protótipos da normalidade, por isso faço do ecletismo uma onomatopeia. Me aparece o monstro simpático do sonho, me aranha a tinta espalhada pelo corpo e a dispõe para compor o mapa-múndi de dialetos do silêncio. Escondo a voz e deixo que falem na linguagem das cores. Qual a cor da minha voz?

 

De Metamorfosi de colors (2010)

 

 

Les decisions ara semblen costums. Somnia que la gent torna als seus jardins i ella queda al balcó mirant com se’n van i es pensa que pot volar. Creu en els fantasmes, per això es va comprar aquell vestidet beix amb dibuixets dolços de calaveres. De vegades pensa que té els sentiments congelats. D’altres, creu fermament que els ha de congelar.

 

De Metamorfosi de colors (2010)

 

 

As decisões agora parecem costumes. Sonha que a gente volta aos seus jardins e ela fica na varanda olhando como vão embora e pensa que pode voar. Acredita em fantasmas, por isso comprou aquele vestidinho bege com desenhinhos doces de caveiras. Às vezes pensa que tem os sentimentos gelados. Outras, acredita que deveria congelá-los.

 

De Metamorfosi de colors (2010)

 

 

Andrògina, asexuada, femenina singular. La son té un sexe que batega colors, traspua rajos de somnis hermafrodites. Àngels endiumenjats, dimonis famolencs de vermell, fortor de mantega celestial. La cambrera del forn que ofereix xocolata desfeta i llepa la cullera mentre mira a través de dues ratlles de lleona i un davantal. La xocolata hormonal. La son perfilada en clarobscurs, contorns del somnambulisme més impronunciat.

 

De Metamorfosi de colors (2010)

 

 

Andrógena, assexuada, feminina singular. O sono tem um sexo que late cores, expele jatos de sonhos hermafroditas. Anjos endomingados, demônios famélicos de vermelho, fedor de manteiga celestial. A garçonete do forno que oferece chocolate na xícara e lambe a colher enquanto olha através de dois riscos de leoa e um avental. O chocolate hormonal. O sono perfilado em claro-escuros, contornos do sonambulismo não-dito.

 

De Metamorfosi de colors (2010)

 

 

PER ACCIDENT

 

Per accident, la pluja cau arraulida;

la lluna s’amaga entre el ciment,

i mossego l’aire obscur de la nit

amb els dits tacats de tinta

i la llengua assedegada, somorta

per les destralades dels mots antics.

Per accident, se’m mesclen els colors,

els pinzells travessen l'invisible

i transparent de tu, l’ànima blava.

Les ànimes tenen escorça?

Per què em pica, doncs, l’arrel del sentiment?

Per què m’assetgen les arrugues d’ahir

i m’acaricio els solcs dels dubtes?

Potser per accident.

Vivim de la sinistralitat

d’estimar amb boira als ulls

i esquerdes a les venes.

 

De La república de la contenció (inèdit)

 

 

 

POR ACIDENTE

 

Por acidente a chuva cai aninhada;

a lua se esconde no cimento

e mordo o ar escuro da noite

com os dedos manchados de tinta

e a língua sedenta, enfraquecida

pelas machadadas das palavras antigas.

Por acidente misturam- se as cores;

os pincéis atravessam o invisível

e transparente de ti a alma azul.

As almas têm cortiças?

Porquê me arde a raiz dos sentimentos?

Porquê me acossam as rugas do passado

e me acariciam os sulcos das dúvidas?

Tal vez por acidente.

Vivemos do sinistro;

de amar com névoa nos olhos

e fendas entre as veias.

 

De La república de la contenció (inédito)

 

 

Tradução: Valdir Peyceré

 

 

 



 

*

Marta Bertran Perelló, Inca, Ilhas Baleares, 1983. Trabalha na área da comunicação na cidade de Barcelona. Em 2010 editou o seu primeiro livro Metamorfosi de colors, que lhe valeu o XII prêmio Vila de Lloseta.  Tem três livros de poemas ainda inéditos: La República de la Contenció; Deixa cauré sés bruixes a horabaixa e Ones de Pluja. Mantêm um blog: Metamorfosi de colors. http://metamorfosidecolors.wordpress.com/.

*

 

retornar <<<

[ ZUNÁI- 2003 - 2012 ]