JOAN NAVARRO

BAIA I CABDELL

There is no wings like meaning.

WALLACE STEVENS

a Octavi Monsonís

1

Silvestre fúria de la llum que travessa els boscos pantanosos de les falgueres. Vol en l’equilibri de l’arrel: Dins l’aire, l’espurna vegetal del sílex, les rasures cristal·lines, els arxipèlags a la deriva. Òpal i urna. Un breviari d’espores.

2

La forma lenta del fred dins la mirada. Els contorns de la quietud. L’anhel tangible dels cavalls que ensumen la terra. Damunt l’arena humida dibuixes els signes del sortilegi, les contundents línies, la buida escuma a l’ombra de l’aigua.

3

Mudar i ser un cercle de rastres, marca de pas, vara de tipi. Desplegar-me i ser un altre plec, beina de vela, retícula elàstica entre el boix i l’ullastre. Ara busque les peces internes, el fil del besllum, la mecànica del peix en obrir-se les brànquies.

4

Com una eruga sil·làbica. La veu suspesa. L’espiral de la primera terra. Una volva de blat. Com el despullament de la pregària als antics déus de la muntanya: La pleta, l’angle recte de l’osca de llum, l’encenall vora el desig de l’unicorn. 

5

Vernís per a la fusta. Paisatges retinguts en el moviment de l’hivern. Les feixes dormides. Els anells freds sota l’escorça. El rellent dins dels cossos. I és ara quan s’esdevé el color: L’ambre i el bistre, el granat i l’indi: L’urpada de la serena alegria.

6

La superfície untosa dels pigments i els sots de la matèria entrefosca. L’emoció de l’impuls fora del temps efímer. Energia del gest atàvic. Políedre transparent del furor. Compostatge de deixalles al·luvials. La casa del pare: Reece Mews. 

7

Darrere del pensament, el blanc obert i les cal·ligrafies emboscades, betum i llapis de plom: Eines de saurí per a talpinar la memòria i delinear l’ombra que s’esfuma i retorna. I raspes les marques del palimpsest i veus emergir la Venus Anadiomena.

8

Baia i cabdell, i la lentitud de la corba que custodia la nuesa de la terra roja. La boca i la mà. Els intervals de la llum darrere dels ulls. Un bri d’or. El cos que s’estreny,  s’eixampla i es desfila. La neu del record. El tremolor de la felicitat.

València, gener - març de 2009

BAGA E NOVELO

There is no wings like meaning.

WALLACE STEVENS

a Octavi Monsonís

1

Silvestre fúria da luz que atravessa os bosques pantanosos das filifolhas. Vôo no equilíbrio da raiz: No ar, a centelha vegetal do sílex, as lascas cristalinas, os arquipélagos à deriva. Opala e urna. Um breviário de esporos.

2

A forma lenta do frio no olhar. Os contornos da quietude. O anseio tangível dos cavalos que farejam a terra. Sobre a areia úmida desenhas os signos do sortilégio, as contundentes linhas, a oca espuma à sombra da água.

3

Mudar e ser um círculo de rastros, pegada, vara de tenda tipi. Despregar-me e ser outra prega, bainha de vela, retícula elástica entre a buxácea e o zambujeiro. Agora busco as peças internas, o fio da translucidez, a mecânica do peixe ao se abrirem as brânquias.

4

Tal como uma lagarta silábica. A voz suspensa. A espiral da primeira terra. Uma fibra de trigo. Como o esvaziamento da prece aos antigos deuses da montanha: O redil, o ângulo reto da mossa de luz, a apara junto ao desejo do unicórnio.

5

Verniz para a madeira. Paisagens retidas no movimento do inverno. Os lavradios adormecidos. Os anéis frios sob a cortiça. O relento dentro dos corpos. E é agora que acontece a cor: O âmbar e o bistre, o grená e o índigo: O golpe de garra da serena alegria.

6

A superfície untuosa dos pigmentos e as canhadas da matéria penumbrosa. A emoção do impulso fora do tempo efêmero. Energia do gesto atávico. Poliedro transparente do furor. Compostagem de desperdícios aluviais. A casa do pai: Reece Mews.

7

Detrás do pensamento, o branco aberto e as caligrafias emboscadas, betume e lápis de chumbo: Instrumentos de vidente para escavar galerias na memória e para delinear a sombra que se esfuma e retorna. E raspas as marcas do palimpsesto e vês emergir a Vênus Anadiômene.

8

Baga e novelo, e a lentidão da curva que custodia a nudez da terra vermelha. A boca e a mão. Os intervalos da luz detrás dos olhos. Um filete de ouro. O corpo que se estreita, se alarga e se desfia. A neve da lembrança. O tremor da felicidade.

Tradução: Lígia Dabul

*

Joan Navarro (Oliva, País Valenciano, España, 1951), poeta e professor de Filosofia. Publicou diversos livros de poesia, como L'ou de la gallina fosca (1975), Vaixell de folls  (1979) Bardissa de Foc (1981),  La paüra dels crancs (1986) e Magrana (2004). Recebeu inúmeros prêmio literários, como o  Premio de la Crítica de los Escritores Valencianos, em 2005. Atualmente trabalha no projeto Atlas com o pintor Pere Salinas. Seus poemas foram publicados em antologias como Carn fresca (València, 1974), Les darreres tendències de la poesia catalana 1968/1979 (Barcelona, 1980), La nova poesia catalana (Barcelona, 1980), Katalonska Lirika Dvajsetega Stoletja (Ljubljna, 1982), Il Pomerio (Reggio Emilia, 1983), Tenebra blanca, Antologia del poema en prosa en la literatura catalana contemporània, (Barcelona, 2001), Poesia catalana contemporània (Tokio, 1991), He decidido seguir viviendo... (Guadalajara, México 2004). Seus poemas foram traducidos para o espanhol, italiano, alemão, basco, esloveno, japonês, portugués, hebraico e francês. É editor da revista digital sèrieAlfa fulls temporals d'art i literatura:  http://seriealfa.com/  

Leia outra tradução de Joan Navarro.